Els codis d'estat HTTP són senyals de tres dígits inclosos en una resposta del servidor. El primer dígit identifica el resultat general; els dígits restants indiquen una condició concreta. Aquesta guia explica els codis estàndard registrats amb context pràctic, així com alguns valors destacats específics de proveïdors que poden aparèixer als registres.
Els codis d'estat HTTP formen part del protocol HTTP, no són una funció del navegador que cada fabricant implementi com una API web independent. Els navegadors actuals poden gestionar les classes de resposta estàndard; les pàgines d'error visibles i el comportament dels reintents depenen del navegador. La compatibilitat amb respostes provisionals més noves i extensions especialitzades pot variar segons la versió i la ruta de xarxa.
| Família de resposta | Chrome / Edge | Firefox | Safari | Opera | Android / iOS WebView | Nota de compatibilitat |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 1xx informativa | Compatible com a resposta provisional del protocol | Compatible com a resposta provisional del protocol | Compatible com a resposta provisional del protocol | Compatible com a resposta provisional del protocol | Compatible amb la pila de xarxa subjacent | Els codis 100/101 són estàndard; el 102 és poc habitual o està obsolet. L'adopció del 103 Early Hints i el comportament observable de precàrrega varien segons la versió del navegador, el servidor i els intermediaris. |
| 2xx correcta | Compatible | Compatible | Compatible | Compatible | Compatible | La semàntica estàndard d'èxit és comuna. Les regles del cos també són importants: per exemple, les respostes 204 i 205 no tenen cos. |
| 3xx redirecció | Compatible | Compatible | Compatible | Compatible | Compatible | Location, el mètode, la memòria cau i les polítiques de seguretat afecten la navegació. Els codis 301/302 poden canviar POST a GET; els 307/308 conserven el mètode. |
| 4xx error del client o de la sol·licitud | Compatible | Compatible | Compatible | Compatible | Compatible | El navegador rep la resposta; segons el codi i el producte, pot mostrar el cos del servidor o una vista d'error generada pel navegador. |
| 5xx error del servidor | Compatible | Compatible | Compatible | Compatible | Compatible | Els clients poden processar la classe de resposta, però les pàgines generades pel proxy, els reintents i la interfície de diagnòstic no són idèntics en tots els navegadors. |
| Codi desconegut d'una classe coneguda | Gestió segons la classe | Gestió segons la classe | Gestió segons la classe | Gestió segons la classe | Gestió segons la classe | Els clients HTTP poden deduir la classe general a partir del primer dígit; no confiïs que un codi personalitzat tingui semàntica estàndard ni una interfície idèntica. |
Aquí, la compatibilitat descriu la gestió a nivell de protocol, no garanteix que tots els navegadors mostrin la mateixa pàgina d'error. Els clients antics, els WebView integrats, els proxies i els portals captius poden tenir comportaments addicionals.
El servidor ha acceptat les capçaleres de la sol·licitud i espera la resta del cos. Sovint s'utilitza amb Expect: 100-continue perquè el client pugui evitar pujar un cos gran si la sol·licitud serà rebutjada.
Orientació operativa: Resposta provisional; continua enviant el cos només si se n'espera un.
El servidor accepta canviar el protocol d'aquesta connexió després que el client sol·liciti una actualització. Les negociacions de WebSocket en són un ús habitual.
Orientació operativa: Canvi a nivell de connexió; verifica les capçaleres Upgrade i Connection.
Un servidor WebDAV indica que ha començat una operació llarga però que encara no ha acabat. És una resposta antiga i obsoleta; no s'ha de confondre amb el resultat final.
Orientació operativa: Estat provisional de WebDAV; espera la resposta final.
Mentre prepara la resposta final, el servidor envia capçaleres preliminars, sovint amb indicacions Link. El client pot començar a descarregar abans els recursos que probablement siguin crítics.
Orientació operativa: Optimització provisional; després hi ha d'haver una resposta final.
La sol·licitud s'ha completat correctament. La representació depèn del mètode: GET retorna el recurs, HEAD retorna metadades sense cos i una acció d'escriptura pot retornar una representació del resultat.
Orientació operativa: Utilitza'l quan una sol·licitud s'hagi completat i calgui retornar-ne una representació.
La sol·licitud s'ha completat i ha creat un o més recursos. La resposta n'hauria d'identificar el nou recurs, normalment amb Location, i en pot retornar una representació.
Orientació operativa: És habitual després de POST o PUT; assegura't que el recurs creat es pugui localitzar.
El servidor ha acceptat la sol·licitud per processar-la, però encara no ha acabat i el procés pot fallar. HTTP no envia una segona resposta posterior per al mateix intercanvi.
Orientació operativa: Proporciona un URL de l'operació o de l'estat, o una altra manera de consultar-ne el resultat final.
Un proxy transformador o un intermediari ha retornat metadades o contingut diferents de la resposta d'origen. Indica que la resposta no és una representació autoritativa directa.
Orientació operativa: Utilitza'l només quan sigui pertinent indicar una transformació feta per un intermediari.
La sol·licitud s'ha completat correctament i no s'ha d'enviar cap contingut de resposta. Les capçaleres encara poden contenir metadades útils, com ara validadors actualitzats.
Orientació operativa: No incloguis cap cos a la resposta.
La sol·licitud s'ha completat correctament i s'indica al client que restableixi la vista o el formulari des del qual s'ha enviat. No s'envia cap contingut de resposta.
Orientació operativa: És útil per a interaccions que han d'esborrar o restablir l'estat actual de les dades introduïdes.
El servidor ha satisfet una sol·licitud d'interval vàlida i retorna només l'interval o els intervals de bytes sol·licitats. Content-Range descriu el contingut lliurat.
Orientació operativa: Assegura't que els valors d'interval i Content-Range coincideixin; és habitual en descàrregues i continguts multimèdia que es poden reprendre.
Una resposta WebDAV informa dels resultats separats de diversos recursos o suboperacions, normalment en un cos XML estructurat.
Orientació operativa: Interpreta el resultat de cada recurs inclòs; el codi d'estat extern no és el resultat complet.
Una resposta WebDAV multistatus omet els elements que ja s'han enumerat abans en la mateixa resposta per no repetir-los.
Orientació operativa: És específic de WebDAV; interpreta'l juntament amb la resposta multistatus que l'envolta.
El servidor ha satisfet una sol·licitud GET mitjançant manipulacions d'instància i retorna una representació derivada del recurs actual d'acord amb el mecanisme de diferències negociat.
Orientació operativa: Codificació diferencial especialitzada; el client i el servidor han d'acordar la transformació.
La destinació té diverses representacions o destinacions, i la resposta n'ofereix opcions. El client o la persona usuària en pot seleccionar la variant preferida.
Orientació operativa: Inclou alternatives clares; no donis per fet que tots els clients en triaran una automàticament.
El recurs té un nou URI permanent. Els clients poden actualitzar els enllaços desats i la memòria cau; utilitza'l només si el trasllat ha de ser permanent.
Orientació operativa: En migracions SEO, redirigeix directament a l'URL final equivalent i actualitza els enllaços interns.
El recurs està disponible temporalment en un altre URI. El comportament històric permet canviar el mètode en alguns casos, per la qual cosa no és l'opció més segura si cal que una sol·licitud POST continuï sent POST.
Orientació operativa: Utilitza'l per a trasllats temporals si és acceptable reescriure el mètode; si no, considera el 307.
El client ha d'obtenir amb GET (o HEAD, si escau) el recurs indicat per Location, en lloc de repetir l'acció original. És habitual després d'enviar un formulari.
Orientació operativa: Implementa el patró Post/Redirect/Get i evita tornar a enviar l'acció.
Una sol·licitud GET o HEAD condicional indica que la representació desada a la memòria cau continua vigent. La resposta no té cos i permet que el client reutilitzi la còpia desada.
Orientació operativa: Retorna'l només quan coincideixi un validador, com ara If-None-Match o If-Modified-Since.
Una resposta històrica proposava que el client accedís al recurs a través d'un proxy. Està obsoleta per motius de seguretat i no s'hauria d'utilitzar en serveis moderns.
Orientació operativa: No l'implementis; configura els proxies per altres vies.
Aquest valor està reservat o no s'utilitza en les especificacions HTTP modernes. No té cap significat operatiu estàndard per a una aplicació web actual.
Orientació operativa: No l'enviïs.
El recurs és temporalment en un altre URI, i el client ha de conservar el mètode i el cos originals en seguir la redirecció.
Orientació operativa: Utilitza'l quan el trasllat temporal no hagi de convertir POST en GET.
El recurs s'ha traslladat permanentment, i el client ha de conservar el mètode i el cos originals en seguir la redirecció.
Orientació operativa: Utilitza'l per a trasllats permanents quan sigui important conservar el mètode; actualitza les referències canonical i internes.
El servidor no pot processar la sol·licitud perquè la sintaxi, l'enquadrament o les dades proporcionades no són vàlids. És poc probable que repetir-la sense canvis resolgui el problema.
Orientació operativa: Revisa la codificació de l'URL, la sintaxi del JSON o del cos, els camps obligatoris i l'enquadrament de la sol·licitud.
La sol·licitud no inclou credencials d'autenticació vàlides per a la destinació. Malgrat el nom, aquesta resposta vol dir que cal autenticar-se o que l'autenticació ha fallat.
Orientació operativa: Envia les credencials esperades i inclou un repte WWW-Authenticate.
Està reservat per a usos futurs, tot i que alguns productes l'utilitzen en fluxos de pagament o de quota. No hi ha un comportament de pagament únic i universalment interoperable.
Orientació operativa: Tracta els significats específics d'un proveïdor com a tals i documenta el contracte de l'API.
El servidor ha entès la sol·licitud però es nega a satisfer-la. Tenir credencials vàlides no necessàriament canvia el resultat, perquè la restricció pot dependre d'una política.
Orientació operativa: Comprova els permisos, la política d'accés, les regles d'IP/WAF i l'autorització del recurs.
El servidor no troba cap representació actual per a l'URI sol·licitat o no vol revelar que n'hi hagi una. La resposta, per si sola, no indica si l'absència és temporal o permanent.
Orientació operativa: Corregeix l'URL, restaura el recurs o utilitza el codi 410 si saps que s'ha eliminat permanentment.
El recurs existeix, però no admet el mètode utilitzat en aquesta sol·licitud.
Orientació operativa: Retorna una capçalera Allow amb els mètodes que accepta el recurs.
El servidor no pot generar una representació que coincideixi amb les preferències Accept proactives del client.
Orientació operativa: Flexibilitza les restriccions Accept o configura una política de negociació o representació adequada.
Un proxy intermediari exigeix credencials abans de reenviar la sol·licitud.
Orientació operativa: Autentica't al proxy amb Proxy-Authenticate / Proxy-Authorization; això és diferent de l'autenticació amb el servidor d'origen.
El servidor no ha rebut la sol·licitud completa dins del temps que estava disposat a esperar. El client pot tornar-ho a provar amb una connexió nova.
Orientació operativa: Comprova les interrupcions de xarxa, la mida de la càrrega i la configuració dels temps d'espera del servidor o del proxy.
La sol·licitud entra en conflicte amb l'estat actual del recurs, per exemple, per un conflicte de versions o per un intent de crear un duplicat.
Orientació operativa: Explica el conflicte i proporciona prou informació sobre l'estat actual perquè el client el pugui resoldre.
El recurs no està disponible intencionadament i probablement de manera permanent, i no se'n coneix cap substitut. És una resposta més contundent que un error genèric de recurs no trobat.
Orientació operativa: Utilitza'l quan l'eliminació sigui deliberada; suprimeix els enllaços i les referències internes obsolets.
El servidor exigeix una capçalera Content-Length, però la sol·licitud no l'inclou.
Orientació operativa: Envia un Content-Length correcte o utilitza un enquadrament de transferència compatible.
Una condició de la sol·licitud, com ara If-Match, s'ha avaluat com a falsa i, per tant, el servidor no ha dut a terme l'acció demanada.
Orientació operativa: Actualitza la representació i torna-ho a provar amb validadors o un estat actualitzats.
El cos de la sol·licitud supera el límit que el servidor està disposat o capacitat per processar. El servidor pot tancar la connexió o permetre un nou intent després de reduir el cos.
Orientació operativa: Redueix la mida de la càrrega o ajusta els límits de pujada documentats.
El servidor no està disposat a interpretar un objectiu de sol·licitud tan llarg, sovint perquè la cadena de consulta és massa gran.
Orientació operativa: Utilitza un URI més curt o trasllada les dades adequades al cos de la sol·licitud.
El servidor rebutja el cos de la sol·licitud perquè el tipus de contingut, la codificació o el format inspeccionat no són compatibles.
Orientació operativa: Envia un Content-Type i una codificació compatibles, i un cos que s'hi ajusti.
No es pot servir l'interval de bytes sol·licitat, per exemple, perquè comença més enllà de la longitud de la representació.
Orientació operativa: Torna a comprovar la longitud del recurs i les unitats de l'interval; els servidors poden retornar Content-Range: bytes */longitud.
El servidor o un intermediari no pot satisfer una expectativa declarada a la capçalera Expect.
Orientació operativa: Si és segur i adequat, torna-ho a provar sense l'expectativa no compatible.
És un codi humorístic originat en una especificació del Dia dels Innocents. No forma part dels contractes habituals d'error d'una aplicació, tot i que alguns serveis l'utilitzen en to de broma.
Orientació operativa: No en depenguis per obtenir un comportament interoperable en producció.
La sol·licitud ha arribat a un servidor que no pot generar una resposta autoritativa per a l'URI de destinació, sovint perquè l'encaminament de la connexió o l'autoritat HTTP no coincideixen.
Orientació operativa: Torna-ho a provar amb una connexió adequada i revisa Host/:authority, SNI i l'encaminament del proxy.
S'entenen el tipus i la sintaxi del contingut, però el servidor no pot aplicar les instruccions ni validar el contingut enviat.
Orientació operativa: Retorna detalls de validació útils per a cada camp; si corregeixes la càrrega, pot ser que la sol·licitud es completi correctament.
Un recurs WebDAV està bloquejat i, per tant, no es pot executar el mètode sol·licitat fins que es resolgui el bloqueig.
Orientació operativa: Comprova qui és el titular del bloqueig, el temps d'espera i la gestió dels tokens de bloqueig WebDAV.
Una operació WebDAV ha fallat perquè ha fallat una operació anterior necessària dins de la mateixa seqüència de sol·licituds.
Orientació operativa: Resol l'acció anterior fallida abans de tornar a provar les operacions que en depenen.
El servidor es nega a processar una sol·licitud que es podria haver reproduït durant les dades inicials, per reduir el risc de reproducció.
Orientació operativa: Torna-ho a provar quan s'hagi establert la connexió, sense utilitzar dades inicials.
El servidor rebutja el protocol actual i indica que el client n'hauria d'utilitzar un altre.
Orientació operativa: Inclou una capçalera Upgrade que descrigui les opcions de protocol compatibles.
El servidor exigeix una sol·licitud condicional per evitar actualitzacions perdudes, però el client n'ha enviat una d'incondicional.
Orientació operativa: Obtén l'estat actual i envia una condició adequada, com ara If-Match.
El client ha enviat massa sol·licituds durant un període determinat, segons un límit de freqüència definit pel servidor.
Orientació operativa: Redueix el ritme, respecta Retry-After quan hi sigui i evita pics sincronitzats de reintents.
El servidor no processarà la sol·licitud perquè un o més camps de capçalera, o el conjunt de capçaleres, són massa grans.
Orientació operativa: Redueix les galetes o les capçaleres personalitzades, o ajusta un límit intencionat del servidor.
El servidor no pot proporcionar el recurs sol·licitat per una restricció legal.
Orientació operativa: Quan correspongui, explica la restricció i el seu abast sense revelar informació protegida.
El servidor ha trobat una condició inesperada i no pot completar la sol·licitud. És una resposta genèrica per als casos en què no s'aplica cap error de servidor més específic.
Orientació operativa: Relaciona la sol·licitud amb els registres del servidor i evita mostrar traçes de pila a les persones visitants.
El servidor no admet la funcionalitat necessària per satisfer la sol·licitud, sovint perquè no implementa el mètode o la capacitat requerits.
Orientació operativa: Implementa la capacitat o utilitza un mètode compatible; aquest codi no està pensat per a una sobrecàrrega temporal.
Un servidor que actua com a passarel·la o proxy ha rebut una resposta no vàlida d'un servidor ascendent.
Orientació operativa: Revisa l'estat del servei ascendent, el protocol/TLS, el DNS i els registres del proxy.
El servidor no pot gestionar temporalment la sol·licitud, sovint per manteniment o sobrecàrrega.
Orientació operativa: Si és possible, proporciona Retry-After, una resposta útil i controls de memòria cau adequats per a una fallada temporal.
Una passarel·la o un proxy no ha rebut a temps una resposta d'un servei ascendent.
Orientació operativa: Investiga la latència del servei ascendent, les rutes de xarxa i els límits de temps d'espera de tota la cadena.
El servidor no admet la versió principal d'HTTP utilitzada a la sol·licitud.
Orientació operativa: Utilitza una versió de protocol compatible o actualitza la configuració del servidor o del proxy.
Un error de configuració del servidor ha creat un cicle de negociació de contingut en què la variant seleccionada torna a iniciar la negociació.
Orientació operativa: Corregeix la configuració de variants o de negociació; és una fallada de l'origen.
Un servidor WebDAV no pot emmagatzemar la representació necessària per completar l'operació.
Orientació operativa: Allibera o amplia l'emmagatzematge i comprova les quotes abans de tornar-ho a provar.
El servidor ha detectat un bucle infinit en processar una sol·licitud, sovint durant el recorregut d'enllaços WebDAV.
Orientació operativa: Trenca la relació cíclica entre recursos o la regla de processament que la provoca.
La sol·licitud requereix una extensió que el servidor no admet.
Orientació operativa: Utilitza un conjunt d'extensions compatible o negocia una alternativa.
El client s'ha d'autenticar per accedir a la xarxa, normalment mitjançant un portal captiu. Està pensat per als intermediaris de xarxa, no per iniciar sessió en un lloc web d'origen.
Orientació operativa: Completa l'autenticació d'accés a la xarxa i torna a provar la sol·licitud original.
Aquests valors apareixen en productes, registres de servidor, CDN o aplicacions concretes. No són equivalents als significats estàndard registrats; consulta el contracte del servei que els ha generat.
Algunes aplicacions utilitzen aquesta etiqueta quan caduca una sessió d'autenticació. No és un codi d'estat HTTP assignat universalment; per tant, els clients no poden confiar en una semàntica uniforme.
Orientació operativa: Actualitza l'autenticació segons el contracte del servei.
Resposta específica d'un proveïdor, utilitzada històricament per limitar la freqüència. El significat depèn de la implementació.
Orientació operativa: Segueix les instruccions documentades sobre els límits de freqüència.
Alguns servidors tanquen la connexió sense enviar una resposta convencional, sovint com a mesura de filtratge.
Orientació operativa: Comprova els registres del proveïdor; els clients poden informar d'un error de xarxa en lloc de mostrar aquest codi.
Extensió de Microsoft que alguns serveis utilitzen per demanar al client que torni a provar la sol·licitud amb informació addicional.
Orientació operativa: Segueix la documentació específica de l'API.
Un proxy invers pot registrar aquest codi quan el client es desconnecta abans que es completi la resposta del servidor ascendent. Normalment és una classificació del registre, no pas una resposta lliurada a aquest client.
Orientació operativa: Investiga les cancel·lacions dels clients i les sol·licituds lentes als servidors ascendents.
Algunes plataformes d'allotjament utilitzen aquest codi per indicar que s'ha superat una quota o un límit d'amplada de banda. No és un significat HTTP interoperable d'aplicació general.
Orientació operativa: Comprova la quota i la configuració de facturació del servei d'allotjament.
Una CDN o un proxy pot utilitzar aquest codi quan rep una resposta inesperada o buida del servidor d'origen.
Orientació operativa: Compara els registres del perímetre i de l'origen; verifica que l'origen generi una resposta HTTP vàlida.
Un proxy no ha pogut establir una connexió amb l'origen o l'origen l'ha rebutjada.
Orientació operativa: Comprova la disponibilitat de l'origen, les regles del tallafoc i les llistes d'admesos del proxy.
Un servei de perímetre s'ha connectat o ho ha intentat amb l'origen, però no ha completat l'intercanvi dins del temps d'espera establert.
Orientació operativa: Revisa el temps de resposta de l'origen i la latència de xarxa.
Un proxy no ha pogut arribar a l'adreça d'origen configurada.
Orientació operativa: Comprova la resolució DNS, l'encaminament i la configuració de l'adreça IP d'origen.
La connexió amb l'origen s'ha establert, però l'origen no ha enviat una resposta HTTP a temps.
Orientació operativa: Redueix el temps de processament de l'origen o ajusta els temps d'espera compatibles.
Un proxy no ha pogut completar la negociació TLS amb l'origen.
Orientació operativa: Valida els certificats, la compatibilitat de protocols i xifrats, i SNI.
Un intermediari ha rebutjat el certificat de l'origen durant la validació.
Orientació operativa: Instal·la un certificat vàlid, vigent, de confiança i amb el nom correcte, juntament amb la cadena completa.
Un estat de proxy antic i específic del proveïdor indica una fallada en una connexió d'acceleració amb l'origen.
Orientació operativa: Inspecciona el connector específic del proveïdor i la ruta fins a l'origen.
Alguns clients o proxies utilitzen aquest valor per indicar un temps d'espera de lectura de xarxa. No té un significat HTTP universal.
Orientació operativa: Inspecciona els diagnòstics del client o del proxy.
Alguns proxies utilitzen aquest valor quan s'esgota el temps d'espera d'un intent de connexió de xarxa. El significat depèn de la implementació.
Orientació operativa: Comprova l'accessibilitat i la configuració dels temps d'espera.
Per traslladar un URL permanentment, utilitza una redirecció permanent només si la destinació ha de substituir l'URL antic; per a un canvi temporal, selecciona una resposta temporal. Mantén les cadenes curtes i apunta a la destinació final equivalent. Confirma que es resolgui cada valor de Location, que la resposta final sigui adequada i que les etiquetes canonical i els enllaços interns coincideixin amb l'URL previst. Un 2xx al final confirma una resposta HTTP correcta, però no que la pàgina sigui útil, indexable o tècnicament saludable.
Aquesta pàgina resumeix la semàntica dels codis d'estat HTTP per a un ús pràctic. El registre d'estàndards i l'RFC són les referències autoritatives dels codis estandarditzats; MDN ofereix una guia tècnica accessible, i la Viquipèdia és una visió general complementària mantinguda per la comunitat.